27 d’abril del 2012

Rosa de sucre

Sóc una gran seguidora de l'Alma. És una noia madrilenya (diria) que fa unes postres i unes receptes que són una passada!!

Avui ha penjat un nou tutorial (us recomano molt veure'ls, estan MOLT ben fets i tot sembla súper fàcil...) on explica com fer una rosa de fondant.

Quan ho he vist he pensat que semblava molt fàcil, com sempre... però la sorpresa ha estat... que realment ho és!!! Molt!

He aprofitat que tenia fondant que m'havia sobrat del meu pastissot de graduació* i m'he posat mans a la obra. No he trigat ni 10 minuts en tenir-la feta! I... bé, ja em direu vosaltres què us sembla, però jo crec que ha quedat molt acceptable!



Tot i que ja ha passat Sant Jordi, que hagués estat meravellós tenir aquestes roses llavors, aprofitaré la meva recent adquirida habilitat per a fer aquestes roses per decorar el pastís del dia de la mare... :)

*En quant he acabat de fer la rosa he tirat tot el fondant que em quedava, perquè ja està massa xicletós, i la rosa no té gens de consistència...

25 d’abril del 2012

El pastís més lleig del món



Que sóc exagerada no és cap novetat. Que quan vaig presentar aquest pastís en societat tothom em va dir que ho era, tampoc.

Però el fet és que segueixo pensant que és el pastís més lleig del món. I tot i que va ser un èxit, i que el tornaria a repetir perquè tothom va quedar-ne encantat, es quedaria amb el mateix nom. Perquè crec que li queda bé, sincerament.

La idea inicial era fer aquests meravellosos cupcakes de xocolata i baileys de la fantàstica Alma. Però vaig pensar que éssent tants com érem a la festa, n'hauria de fer molts, i no els podria transportar sense deixar la decoració aixafada.

Total que, creativa que és una, vaig decidir adaptar la recepta i fer-ne un gran pastís.

Les bases van quedar bones, tot i que se'm va acudir fer-les amb el típic "bizcocho de yogourth" que, precisament, no es caracteritza per la seva lleugeresa.

La idea era farcir les tres bases amb la crema de baileys. Però... no. Perquè? Doncs perquè per moltes receptes que hagi buscat i provat per a fer buttercream amb la Thermomix... no hi ha manera! No sé perquè però em queda líquida, liquidíssima, sembla com que la thermomix s'escalfa una mica degut a les revolucions pròpies del motor... i em desfà la mantega*.

Total, que amb tota aquella massa pràcticament líquida, vaig decidir posar-la igualment, però clar amb el pes dels "bizcochazos" va acabar vessant pels costats.

En fi.

Vaig decidir, doncs, que ho cobriria tot amb xocolata per dissimular. Però ja els astres s'havien conjurat contra mi, i allò no agafava per enlloc. Pfffff...

I amb el que em va sobrar de "bizcocho" vaig fer "cake balls". I vaig pensar, mira, fes-ne "cake pops" i els poses així clavats a sobre del pastís. I això vaig fer...

Però... oh! Sorpresa! També pesaven massa i... es van quedar els pals clavats i les boles abaix. Total que, clar, ja vaig treure els pals.

I ja, from lost to the river... vaig tirar-li la xocolata blanca per sobre, per acabar de coronar la lletjor. xD

Hi ha qui em va dir que era un pastís digne d'una pel·lícula de Tim Burton. xDDD

Què en penseu?


Aquest "tupper" que veieu a l'esquerra estava ple de cupcakes... en breu us explicaré la recepta perquè... van volar!!! 


* Ara ja sé que, com a solució, amb posar-ho a la nevera n'hi ha prou, però quan ho vaig fer no ho sabia, encara...

20 d’abril del 2012

Orada al forn

La operació bikini ha començat. Com cada any. Bé, com cada any no, que aquest any ja és la segona vegada que la començo...

Però ara va de debó. Que una ha de lluïr "tipassu" en bikini! (uhm... ara em fotria un bikini ben carregat de formatge.... uf...).

En fi. Que aquesta nit per sopar, m'he preparat un plat que m'encanta i que és molt light!*

Vaig anar al mercat la setmana passada i les orades estaven a bon preu. I com que és un dels meus peixos preferits me'n vaig endur dos. La peixatera em va demanar si volia que me'ls netegés, i jo, que sóc "más chula que un ocho" li vaig dir "nooooooo, no cal, ja ho faré jo".

Avui quan les he descongelat i m'he posat a buidar-li els budells m'he cagat en la meva "chulería" de mala manera... en fi. No us he posat fotos perquè no és agradable, sincerament... xD

Total, anem amb la recepta, que em lio i us acabo explicant la meva vida, per variar.

Ingredients:
  • Una orada per comensal
  • Una llimona
  • Un tomàquet madur (de tamany mitjanet) per persona (més o menys, això va bastant al gust del consumidor)
  • Un parell de cebes mitjanetes per persona (el mateix que el tomàquet)
  • Sal
  • Una cullerada d'oli d'oliva
  • Vi blanc de cuina (optatiu)

Preparació:

1. Netegem les orades i els hi fem dos talls transversals a cadascuna. Salem per fora i una mica per dins (al forat que ha deixat en netejar-i els budells). En cadascun dels talls hi farem encabir mitja "rodaja" (com es diu, això, en català?) de llimona. Us poso una foto:


2. Posem el forn a preescalfar a 250º.

3. Pelem les cebes i les tallem "en juliana" (caram, ara me n'adono que el meu vocabulari culinari és més castellà... deu ser de les mestres que he tingut, és a dir, la meva iaia i la meva mare..), les anem posant al fons de la plata de forn fins que en fem una bona capa.

4. Rentem els tomàquets i els tallem en 8 o 10 trossos. Els anem posant al fons de la plata de forn, a sobre de la ceba.

5. Posem sal a la ceba i el tomàquet (poseu-n'hi amb alegria, ja que les dues verdures són molt dolces). Aquí hi podeu afegir també alguna espècia que us agradi: romaní, orenga..

6. Posem les orades a sobre de la ceba i el tomàquet i hi afegim una cullerada sopera d'oli d'oliva (òbviament, quant més bo, millor).


7. Fiquem la safata al forn i baixem la temperatura a uns 180º (jo tinc forn amb ventilador, els que no en tingueu, poseu-lo a uns 200º). Tindrem la orada al forn uns 20 minuts (això en funció del tamany de la orada, les meves eren mitjanetes tirant a petites, però si són grans necessitareu més estona).


8. Serviu i... a gaudir d'un plat sa, light i boníssim!!!




*Es pot fer la versió no-light, que és més contundent i més bona, afegint-li més oli, patates i pinyons. En aquest cas, haureu de cuinar primer la mescla de patates-ceba-tomàquet al forn, durant uns vint minutets, i després afegir-hi les orades, per a que no us quedin seques aquestes ni crues les patates.

10 d’abril del 2012

Tiramisú

Des que em va agafar la meva dèria per la cuina i pels pastissos, particularment, m'he enganxat a la sèrie d'aquest senyor:
Aquest paio fa uns pastissos brutals, tot i que també s'ha de reconèixer que té molts mitjans per a fer-ho... però bé, la seva pastisseria és una de les més famoses del món. 

Un dels pastissos que m'encanten de tots els que fa, bàsicament per la seva senzillesa, però alhora elegància, és aquest:

Total, que per celebrar el dia del pare, vaig tenir l'excusa perfecta per a tirar endavant la meva pròpia versió d'aquest pastís. 

Òbviament, havia de ser un tiramisú. Us he de dir que no en tinc ni idea de què està fet aquest pastís de Carlo's, però em recordava al tiramisú, així que...

Mascarpone en mà, l'Alepsi va fer un tiramisú seguint (més o menys, ja que sóc una mica un esperit lliure, jo) aquesta recepta.

Aquest és el resultat final. 

Per sobre li vaig posar cacao pur... uuuuuhm!!!! Impressionant!

Alguna cosa a envejar, al de Carlo's? xD
(sí, els melindros del voltant haurien de ser més curts, per a la propera ja ho tinc clar!)

6 d’abril del 2012

Nessie Cookies

Doncs ja que estem amb els dolços i que m'ha agafat fort per experimentar amb tècniques, formes i colors, vaig decidir provar amb les galetes decorades.

Vaig fer les galetes amb una recepta que vaig agafar de la pàgina de Facebook de sucreart.com.


La veritat és que la recepta és senzilla i les galetes queden bones, però em van semblar massa dolces, i si, a més, li sumem el  sucre de decoració... buf!
A més, per alguna raó que no entenc, no em van quedar llises per la part de dalt... molt probablement perquè no vaig amassar-les bé... no ho sé.

Tot i que no eren molt llises vaig decidir decorar-les. Com que les meves amigues marxaven a Escòcia, em va semblar molt adequat fer-los-hi un regalet:

Sí! Galetes decorades amb el monstre del Llac Ness!!!

No cal dir que entre això i el pastissot, van quedar encantadíssimes. Òbviament en vaig fer per a tots els que estaven a la festa, però les seves les vaig embolicar d'una manera especial:


Cal dir que les galetes les vaig decorar sense ni tan sols mirar-me un tutorial per youtube per saber com es feia.

Ara que ja he fet la primera prova m'he informat (sí, jo al revés sempre, com els crancs) i ja tinc una nova recepta preparada i moltes ganes de seguir experimentant!

2 d’abril del 2012

Bomba de xocolata (i mantega de xocolata)

Com que en vaig quedar bastant cansada del fondant després del súper pastissot que li vaig preparar a la meva amiga, aquests dies he decidit tirar un altre cop per la pastisseria "tradicional".

Un dels pastissos que em venia moooolt de gust fer era una súper bomba de xocolata.

Aquest que veieu aquí va ser el primer. Per a un home que feia 50 i tants... i que es mereixia un bon pastís de regal.


Ja veieu, xocolata everywhere. El millor? Que per dins tot era pa de pessic de xocolata, farcit de xocolata i envoltat de xocolata....

No cal dir que el pastissot va ser tot un èxit (tot i que, pel meu gust, va quedar massa sec perquè, com sempre, em vaig oblidar de posar-hi l'almívar...)

Total, que no contenta amb això, i tenint en compte que tenia una festa de comiat d'unes amigues, vaig decidir tornar a experimentar, a veure si em sortia la cosa més sucosa...

I vaig preparar, amb la mateixa tècnica, aquest pastís. Com veureu, molt més colorit i cridaner, més adequat per a gent jove i mooooolt golosa! :)



Aquest també és completament de xocolata, com a diferència, però, vaig decidir farcir-lo amb la meva mousse de xocolata

El problema va ser quan aig posar la nata a muntar a la Thermomix. Com que sóc novata amb aquesta màquina i no me n'havia adonat de la potència que té, vaig muntar massa la nata i... sí. Va sortir una mantega.

Oh! Pànic! Oh! Horror! Oh! Se m'ha tallat la nata!!!!

I a més, clar, Murphy és així de catxondo, no tenia més nata, ni temps per baixar a comprar-ne més al súper, ni altra opció per farcir que no fos aquesta...

Així que... "ni corta ni perezosa"... vaig decidir fabricar: mantega de xocolata casolana!

Un cop vaig tenir la nata "tallada" li vag afegir la xocolata i vaig seguir batent (ara ja sense por que es tallès, vés!). 

Un cop la xocolata va estar integrada a la mantega, vaig posar tota la mescla en un drap de cotó ben net. D'aquesta manera tot el sèrum de la nata regalima i a dins del drap se'ns queda una pasta enganxifosa (tranquils, després aquesta brutícia si la poseu ràpidament a rentar, es treu bé). 

Aquesta pasta jo la vaig passar a un colador per acabar-li de treure tot el sèrum i quan ja va estar gairebé seca (tot i que una miqueta pastosa) la vaig passar a un recipient i el vaig posar a la nevera una horeta. 

Després, aquesta pasta queda una mena de mantega tova, ideal per a farcir el meu súper pastís de xocolata. 

Espero que ho gaudiu i que, si ho feu, em digueu què tal us ha quedat!